Dues setmanes després del terratrèmol seguim veient al poble haitià sofrint la fam, el dolor i les terribles conseqüències del sisme. Com va succeir amb el Katrina a EEUU, el tsunami a Sri Lanka i altres tants fenòmens naturals, el terratrèmol ha exposat d'una manera molt clara la ineficàcia del capitalisme. Una vegada més hem comprovat com aquests desastres naturals els pateixen d'una manera especialment cruel els més pobres i que les seves conseqüències serien perfectament evitables o paliables en gran mesura amb unes condicions de vida dignes.

El dilluns 3 de gener cinc mil sis-cents treballadors de la mina Chiquicamata van anar a la vaga per exigir a l'empresa Codelco, propietat de l'estat xilè, un augment salarial de 4.5% així com bons per 29 mil dòlars. La vaga va paralitzar durant dos dies la mina de coure més gran del món - anualment produeix el 4% de la producció mundial- que des de fa 13 anys no es veia afectada per una vaga.

Declaració del Corrent Marxista Militant

El govern acaba d'aprovar una proposta de reforma de les pensions que només ha agradat a la patronal, que la veu "molt positiva", i al PP (encara que no ho digui perquè vol guanyar les pròximes eleccions).

La proposta contempla retardar l'edat de jubilació als 67 anys i augmentar el període de càlcul de la pensió i els anys cotitzats per a tenir dret a la mateixa (encara que aquests augments no es concreten). A això s'afegeixen algunes retallades en les pensions de viduïtat i modificacions en les pensions dels autònoms. És una agressió molt greu als interessos de la classe obrera que, d'aplicar-se, només beneficiaria a la banca i els seus fons de pensions.

En plena crisi econòmica, la major dels últims 70 anys, s'escolta reiteradament que l'educació és fonamental. Tanmateix, els estudiants ens trobem cada cop amb més obstacles. Aquest curs ja hem començat a patir les conseqüències de la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), aprovada pel tripartit i la dreta CiU, malgrat el rebuig massiu de professors i estudiants. Junt a la resta de mesures (Pla Bolonya, nova selectivitat,…) assistim a una veritable declaració de guerra a l'educació pública i als fills dels treballadors.

Cada vegada que un desastre natural afecta a un país pobre tornem a escoltar els mateixos arguments sobre la “mala sort", "estat fallit o fracassat", com si aquestes calamitats naturals fossin un càstig diví pel mal comportament dels seus habitants, com si fos impossible evitar els seus efectes desastrosos. Però com explicar que el 1969 un terratrèmol de la mateixa magnitud a Califòrnia provoqués només 72 morts i a Haití causi desenes de milers de morts? Això només es pot explicar per les diferents condicions socials i econòmiques, que són un producte de dècades de domini i ocupació imperialista.

60.000 persoas demostran en Compostela ao PP que os profesores e os estudantes Queremos Galego!

O 90% de estudantes e profesores secundaban hoxe a folga convocada polos seus Sindicatos contra o Decretazo co que o PP quere reducir as horas de ensino en galego, aumentar o fracaso escolar e dividir á comunidade educativa. Miles de estudantes acudiron en masa á Manifestación Nacional. Unha importante parte dos estudantes e profesores proviñan de centros concertados, onde a ausencia de dereito á folga para estudantes e a explotación laboral dos profesores son o pan de cada día.

La vaga de fam d'Aminatu Haidar, dirigent del Front Polisari sahrauí, a l'aeroport de Lanzarote després de la seva expulsió del Marroc, i del seu posterior retorn a El Aiún on roman tancada a la seva casa sota vigilància de les autoritats marroquines, ha tornat a posar en portada la situació del Sàhara Occidental. El problema sahrauí és un altre dels llegats de l'imperialisme a l’Àfrica, un territori desèrtic, oblidat durant anys i que va adquirir una importància extraordinària en descobrir-se al seu territori rics recursos naturals.

Mentre que a Colòmbia els treballadors i sindicalistes continuen sent atacats per l'estat -colombià- es descobreix la complicitat en aquestes matances de... la Gran Bretanya.

El març de 2005 tres sindicalistes van ser segrestats a Bogotà, Colòmbia, per soldats de batallons d'alta muntanya. Aquests lluitadors socials, després, van ser portats fora de la ciutat, on l'exèrcit d'aquest país els va executar. Els seus cossos, posteriorment, es van vestir amb robes militars de les Forces Armades Revolucionaris de Colòmbia (FARC), pretenent amb això disfressar aquesta matança com a part de la lluita contra les FARC...