L'origen de classe de l'opressió de la dona i el seu paper en la revolució

CCOO i UGT han de convocar una vaga general contra tots els atacs del govern PSOE

Al llarg de les últimes setmanes el govern ha anunciat una sèrie de mesures, el fons comú de les quals és el seu caràcter lesiu cap a les condicions de vida de la classe treballadora. Suposen un clar gir a la dreta en la política econòmica i social del govern i un punt d'inflexió en la situació política a l'estat espanyol.

O com i per què la burgesia i els jutges espanyols intenten culpar Chávez de donar  suport a ETA i a les FARC?

Durant els últims dies hem assistit a una nova onada de calúmnies contra la revolució veneçolana i el President Chávez. Aquesta vegada l'epicentre se situa a Madrid i té com a principal protagonista al jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco. Aquest jutge ha emès un auto en què després d'afirmar presumptes connexions entre l'activitat de les FARC i ETA denuncia que ambdós grups, a més, són recolzats pel govern veneçolà. "Obren diligències en aquest procediment que posen de manifest la cooperació governamental veneçolana en la il·lícita col·laboració entre les FARC i ETA", manifesta al seu auto el jutge (El País, 2 de març de 2010). Immediatament, i sota la pressió de tota la dreta cavernícola espanyola, Zapatero ha demanat explicacions al govern veneçolà.

La Generalitat vol aprovar pròximament una llei del cinema català en que les pel·lícules projectades estiguin doblades o subtitulades en un 50% en català. Tot i que és una llei amb un clar caràcter electoralista, si es dugués a terme suposaria acabar amb una autèntica anomalia. A Catalunya prop de la meitat de la seva població té el català com llengua materna i quasi la totalitat l’entén i l’usa en un o altre àmbit. Mentre, les projeccions de cinema en català van rondar el 2008 un 3%.

Un any més organitzem la Setmana de Marxisme, a la Universitat de

València però oberta a qualsevol persona preocupada pel món on

vivim. Aquestes jornades coincideixen amb una situació de crisi

molt greu del sistema capitalista. Una situació d’atur massiu, retalls, atacs

als treballadors i joves, però també de lluita, de resistència, de busca

d’alternatives revolucionàries.

 Ni LEC ni selectivitat

El fill de l’obrer a la universitat

 Que la crisi la paguin els capitalistes,

No l’educació pública ni la classe obrera

El passat 4 d'octubre es produïa a Grècia un contundent canvi electoral. El gir a l'esquerra en les urnes no deixa lloc a dubtes: més del 56% dels vots van anar a les candidatures de l'esquerra, mentre que la dreta es va quedar en el 38%, amb una diferència de més de 1.100.000 vots.

Ni reforma de les pensions ni reforma laboral

Els diners públics per a ajudar els aturats i les famílies treballadores, no per a salvar la banca 

La proposta del govern de retardar l’edat de jubilació als 67 anys i augmentar els anys per tenir de dret a pensió i per calcular el seu import, junt amb la decisió d’imposar una nova reforma laboral per abaratir l’acomiadament, suposen un greu atac al conjunt dels treballadors i les seves famílies. Aquestes mesures lesives contra els interessos de la majoria de la població contrasten amb els més de 150.000 milions d’euros que el govern ha regalat a la gran banca, i que no han servit per facilitar crèdits barats a qui els necessita de veritat, sinó per engrossir els seus beneficis, animar l’especulació a la borsa i repartir salaris i plans de pensions multimilionàries per als membres dels seus consells d’administració.